“Els xiquets i les xiquetes són reconeguts com a éssers humans que han de ser capaços de desenvolupar-se física, mental, social, espiritual i moralment amb llibertat i dignitat.”

Tots els éssers humans tenim drets, els xiquets, xiquetes i adolescents també. Les Nacions Unides van aprovar una llei internacional anomenada Convenció sobre els Drets del Xiquet el 20 de novembre de 1989.

Aquesta Convenció reconeix, per primera vegada, a la xiqueta i el xiquet com a subjecte de drets, com una persona capaç d’aportar a la societat i defensar els seus drets, i no sols com a objecte de protecció.

Amb aquesta consideració, aportada pels drets denominats de participació (articles 12 al 17), es té en compte al xiquet, xiqueta i adolescent com a subjecte social, amb dret a participar en tot allò que li envolta: a expressar les seues opinions, a ser escoltat, a associar-se i a la seua pròpia intimitat.

La Convenció es va desenvolupar basant-se en quatre principis que s’han de tindre en compte sempre que s’adopte una decisió o s’inicie una acció que afecte els xiquets i xiquetes:

1) No discriminació. Els drets recollits en la Convenció són iguals per a totes les xiquetes i xiquets, sense cap distinció, independent de la raça, sexe, l’idioma, l’opinió política, o d’una altra índole, l’origen nacional, ètnic o social, la posició econòmica, els impediments físics, el naixement o qualsevol altra condició del xiquet, dels seus pares i representants.

2) L’interès superior del xiquet, xiqueta o adolescent. Quan les persones adultes, les institucions o les organitzacions prenguen decisions que afecten els xiquets i xiquetes, han d’anteposar sempre allò que siga millor per als xiquets o xiquetes (article 3). Les persones que decideixen sobre els assumptes que afecten la infància han de tindre sempre en compte els interessos del xiquet i de la xiqueta.

3) Dret a la vida. Totes les xiquetes, xiquets i adolescents tenen dret a la vida i a un desenvolupament òptim (article 6). Tenen dret a un nom i una nacionalitat, a l’educació, la salut, les cures i a viure en un medi ambient saludable.

4) Punt de vista del xiquet, xiqueta o adolescent. Les xiquetes, xiquets i adolescents tenen dret a dir el que pensen sobretot allò que els afecta, amb llibertat d’expressió, opinió i religió, i diversitat d’informació. Allò que diguen ha de ser escoltat amb atenció. Quan els tribunals o altres organismes oficials prenguen decisions que els puguen afectar, han de tindre en compte els sentiments i desitjos dels xiquets, xiquetes i adolescents (article 12)

Convenció sobre els drets del xiquet

ART. 1 DEFINICIÓ DE XIQUET, XIQUETA.

Aquesta Convenció s’aplica a tots els xiquets i totes les xiquetes, entenent per xiquet o xiqueta a tota persona menor de 18 anys. Per tant, també inclou als i les adolescents.

ART. 2 NO DISCRIMINACIÓ.

Els estats garantiran l’aplicació dels drets recollits en la Convenció per a tots els xiquets i xiquetes, sense fer cap tipus de distinció per raó del seu sexe, idioma, religió, opinió política o d’altre tipus, l’origen nacional, ètnic o social, la posició econòmica, els impediments físics, el naixement o qualsevol altra condició del xiquet o xiqueta i de la seua família.

ART. 3 L’ INTERÈS SUPERIOR DEL XIQUET I LA XIQUETA

Les autoritats socials, administratives i jurídiques han de tenir en compte l’interès superior dels xiquets i les xiquetes quan hagin de prendre una decisió en relació a ells i elles. Això vol dir que l’interès dels xiquets i xiquetes i el seu benestar s’han de considerar per damunt de qualsevol altre interès que puga haver-hi. Els estats es comprometen a assegurar a tots els xiquets i xiquetes la protecció i atenció necessàries per al seu benestar, tenint en compte els drets i deures de les seues mares, pares, tutors i altres persones responsables d’ells i elles davant la llei. A més, els estats s’asseguraran que les institucions, serveis i establiments encarregats de la cura i protecció dels infants i adolescents compleixin les normes establertes, especialment en allò referent a seguretat, sanitat i nombre i competència del seu personal.

ART. 4 RESPONSABILITAT DELS ESTATS EN EL COMPLIMENT DELS DRETS

Els governs adoptaran totes les mesures administratives, legislatives i d’altre tipus per a garantir el compliment dels drets recollits en aquesta Convenció.

ART. 5 ORIENTACIÓ PER PART DE LES MARES I ELS PARES

Els estats respectaran les responsabilitats, drets i deures dels pares i les mares i els proporcionaran el suport i orientació apropiades perquè els xiquets i xiquetes puguin exercir els drets de la Convenció.

ART. 6 DRET A UNA VIDA DIGNA

Totes les xiquetes i xiquets tenen dret intrínsec a la vida. Els estats faran tot el possible per a garantir la supervivència i desenvolupament òptim dels xiquets i xiquetes.

ART. 7 DRET A UN NOM I UNA NACIONALITAT

Tots els xiquets i xiquetes seran inscrits després del seu naixement i tindran dret a un nom i una nacionalitat, a conèixer les seves mares i pares i a ser cuidats per ells.

ART. 8 DRET A LA IDENTITAT

Tots els xiquets i xiquetes tenen dret a preservar la seua identitat, nacionalitat, el seu nom i les seves relacions familiars.

ART. 9 XIQUETES I XIQUETS SEPARATS DE LES SEUES MARES I ELS SEUS PARES

Cap xiqueta ni cap xiquet ha de ser separat de les seves mares o pares, excepte si és pel seu propi bé. En cas que els pares estiguin separats, les xiquetes i xiquets tenen dret a mantenir contacte amb la seua mare i el seu pare de manera regular, excepte quan siga contrari a l’interès superior dels propis xiquets i xiquetes.

ART. 10 REUNIFICACIÓ FAMILIAR

Els estats atendran de forma positiva, humanitària i eficaç qualsevol sol·licitud per entrar o eixir d’un Estat amb la finalitat de reunir a la família. Si els pares del xiquet o xiqueta resideixen en estats diferents, el xiquet o xiqueta tindrà dret a mantenir periòdicament contacte amb la mare i el pare.

ART. 11 TRASLLATS I RETENCIONS IL·LÍCITES

Les autoritats tenen el deure d’evitar els trasllats i les retencions il·lícites de xiquets i xiquetes a l’estranger. A més, prendran mesures per a lluitar contra els trasllats i les retencions il·legals.

ART. 12 DRET A EXPRESSAR L’OPINIÓ I A SER ESCOLTATS

Totes les xiquetes i xiquets tenen dret a expressar lliurement la seua opinió en tots els assumptes, i a ser escoltades i escoltats en els temes que tinguin a veure amb elles i ells. Els xiquets i xiquetes tenen dret a ser escoltats en procediments judicials o administratius que els afecten.

ART. 13 DRET A LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Tots els xiquets i xiquetes tenen dret a la llibertat d’expressió. Aquest dret implica la llibertat de cercar, rebre i difondre informació de tot tipus, sense cap consideració de fronteres, sempre que no estiguin en contra dels drets d’altres persones.

ART. 14 LLIBERTAT DE PENSAMENT, CONSCIÈNCIA I RELIGIÓ

Totes les xiquetes i xiquets tenen dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. Les autoritats han de respectar els drets i els deures dels pares i mares de guiar als xiquets i xiquetes en aquest dret.

ART. 15 DRET A ASSOCIAR-SE

Tots els xiquets i xiquetes tenen dret a la llibertat d’associació i a la llibertat de celebrar reunions pacífiques.

ART. 16 DRET A LA INTIMITAT

Totes les xiquetes i xiquets tenen dret a una vida privada. Cap persona s’ha d’entremetre de forma injusta o il·legal en la vida privada dels xiquets i xiquetes, ni en la seua família ni correspondència (sms, correu electrònic, cartes, etc.)

ART. 17 ACCÉS A UNA INFORMACIÓ ADEQUADA

Les autoritats vetllaran perquè els xiquets i xiquetes tinguin accés a la informació i el material de diverses fonts, que tingui per finalitat promoure el seu benestar social, espiritual i moral, i la seua salut física i mental.

ART. 18 RESPONSABILITAT DELS PARES I MARES EN L’ATENCIÓ DIÀRIA

Les xiquetes i els xiquets tenen dret a que les seues mares i pares els eduquen i es preocupen pel seu desenvolupament. Els estats i autoritats han d’oferir l’ajuda i suport necessaris a les mares i pares perquè puguen educar les seves filles i fills.

ART. 19 PROTECCIÓ CONTRA ELS MALTRACTAMENTS

Les autoritats adoptaran totes les mesures per a protegir els xiquets i les xiquetes contra qualsevol forma de perjudici, abús o maltractament.

ART. 20 PROTECCIÓ ESPECIAL DE LES XIQUETES I XIQUETS SEPARATS DELS SEUS PARES I MARES

Les xiquetes i xiquets que estan separats, de forma temporal o permanent, de la seua família tenen dret a la protecció i assistència de les autoritats, que s’encarregaran de garantir la continuïtat en l’educació del xiquet o xiqueta segons el seu origen religiós, cultural i lingüístic.

ART. 21 PROTECCIÓ EN CAS D’ACOLLIDA O ADOPCIÓ.

En cas d’adopció o acollida, es prioritzarà l’interès superior del xiquet o la xiqueta.

ART. 22 PROTECCIÓ DE LES XIQUETES I XIQUETS REFUGIATS

Les xiquetes i xiquets refugiats hauran de rebre protecció especial. Les autoritats, en col·laboració amb les organitzacions que atenen aquets xiquets, adoptaran mesures adients perquè rebin la protecció i assistència humanitària apropiades per a gaudir dels drets de la Convenció.

ART. 23 DRETS DELS XIQUETES I XIQUETS AMB DISCAPACITAT

Totes les xiquetes i xiquets que pateixen alguna discapacitat física, sensorial o psíquica, tenen dret a gaudir una vida plena i decent en condicions que assegurin la seua dignitat, els permeti valer-se per si mateixos i facilitin la participació activa en la comunitat. Els xiquets i xiquetes amb discapacitat tenen dret a rebre atencions especialitzades que, dins del possible, hauran de ser gratuïtes. Les autoritats promouran i asseguraran l’assistència adequada del xiquet o la xiqueta amb discapacitat.

ART. 24 DRET A LA SALUT I ALS SERVEIS SANITARIS

Els xiquets i les xiquetes tenen dret a gaudir del màxim nivell de salut que sigui possible i als serveis pel tractament de les malalties i la rehabilitació de la salut. Les autoritats han d’assegurar la prestació de l’assistència mèdica i l’atenció sanitària que sigui necessària per a tots els xiquets i xiquetes. També han de garantir que mares, pares, xiquetes i xiquets coneguin els principis bàsics de la salut i la nutrició infantil, la higiene, el sanejament ambiental i les mesures de prevenció d’accidents; i que tinguin accés a l’educació i rebin suport per aplicar aquests coneixements.

ART. 25 DRET A LA REVISIÓ PERIÒDICA EN CAS D’INTERNAMENT

El xiquet o xiqueta que hagi estat internat en un establiment per les autoritats competents per a l’atenció, protecció o tractament de la salut física o mental, té dret a una avaluació periòdica del tractament que rep.

ART. 26 DRET A LES PRESTACIONS SOCIALS

Totes les xiquetes i xiquets tenen dret a beneficiar-se de la seguretat social i de les prestacions socials que s’hagin de concedir quan correspongui, tenint en compte els recursos i la situació de les xiquetes i xiquets i la seua família.

ART. 27 DRET A UN NIVELL DE VIDA ADEQUAT

Tots els xiquets i xiquetes tenen dret a un nivell de vida adient per al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social. Els pares i les mares, o altres persones encarregades del xiquet o la xiqueta, tenen la responsabilitat de proporcionar les condicions de vida necessàries per al desenvolupament del xiquet o la xiqueta. Els estats han de donar suport als pares i mares per garantir aquest dret.

ART. 28 DRET A L’EDUCACIÓ

Les xiquetes i els xiquets tenen dret a l’educació en igualtat d’oportunitats. Les autoritats han d’implantar l’ensenyament primari obligatori i gratuït per a tot el món i fomentar el desenvolupament de l’ensenyament secundari. A més, l’ensenyament superior ha de ser també accessible per a tothom.

ART. 29 CARACTERÍSTIQUES DE L’EDUCACIÓ

L’educació ha d’estar dirigida a desenvolupar la personalitat, aptituds i la capacitat mental i física de cada xiqueta i xiquet fins el màxim de les seves possibilitats. Els xiquets i les xiquetes han d’aprendre a respectar els drets humans i les llibertats fonamentals de les persones. A més, se’ls ha de preparar per assumir una vida responsable en una societat lliure, amb esperit de comprensió, pau, tolerància, igualtat de sexes i amistat entre tots els pobles, així com el respecte del medi ambient.

ART. 30 PROTECCIÓ A LES MINORIES

Els xiquets i xiquetes que pertanyen a alguna minoria ètnica, religiosa o lingüística, tenen dret a gaudir de la seua vida cultural, a practicar la seua religió i a utilitzar el seu idioma.

ART. 31 DRET AL JOC I AL DESCANS

Tots els infants i adolescents tenen dret a jugar, a descansar i a participar en activitats de lleure pròpies de l’edat. També tenen dret a participar en activitats culturals i artístiques; per tant, els estats han de promoure oportunitats adients i en condicions d’igualtat perquè puguin integrarse en elles.

ART. 32 PROTECCIÓ CONTRA EL TREBALL PERILLÓS I L’EXPLOTACIÓ LABORAL

Les nenes, nens i adolescents tenen dret a a no ser explotats econòmicament. Si treballen, tenen dret a fer-ho en condicions que no suposin perill per a la seua salut o per al seu desenvolupament físic, mental, espiritual o social. Els estats han d’adoptar mesures legislatives, administratives, socials i educatives per a garantir aquest dret.

ART. 33 PROTECCIÓ CONTRA EL CONSUM I TRÀFIC DE DROGUES

Els estats han d’adoptar totes les mesures adients per protegir les i els adolescents contra l’ús il·lícit de drogues, així com per impedir que se’ls utilitzi en la producció i tràfic d’aquestes substàncies.

ART. 34 PROTECCIÓ CONTRA L’ ABÚS I L’ EXPLOTACIÓ SEXUAL

Els xiquets i les xiquetes tenen dret a estar protegits contra totes les formes d’explotació i abús sexuals. Els estats han de prendre totes les mesures per impedir:

– La incitació o coacció perquè un xiquet o xiqueta participi en qualsevol activitat sexual il·legal

– L’explotació del xiquet o xiqueta en la prostitució o altres pràctiques sexuals il·legals.

– L’explotació del xiquet o xiqueta en espectacles o materials pornogràfics.

– Que es registri i difongui qualsevol abús contra una xiqueta o un xiquet a través de mitjans tecnològics com Internet o telefonia mòbil.

ART. 35 PROTECCIÓ CONTRA EL SEGREST, VENDA I TRÀFIC DE

XIQUETES I XIQUETS

Els estats prendran totes les mesures que siguen necessàries per evitar el segrest, la venda o el tràfic de xiquets i xiquetes per a qualsevol finalitat.

ART. 36 PROTECCIÓ CONTRA ALTRES FORMES D’EXPLOTACIÓ

Els estats protegiran les xiquetes i xiquets contra totes les altres formes d’explotació que siguen perjudicials per a qualsevol aspecte del seu benestar.

ART. 37 PROTECCIÓ CONTRA LA TORTURA I EN SITUACIÓ DE PRIVACIÓ DE LLIBERTAT

Els estats han de vetllar perquè cap xiqueta ni cap xiquet sigui sotmès a tortures ni a tractes o penes cruels, inhumanes o degradants. No s’imposarà la pena capital ni la cadena perpètua sense possibilitat d’excarceració per delictes comesos per menors de divuit anys d’edat. La detenció, l’empresonament o la reclusió d’un xiquet o xiqueta es portarà a terme d’acord amb la llei i s’utilitzarà només com a últim recurs. Les xiquetes i xiquets privats de llibertat tenen dret a ser tractats amb el respecte que mereix una persona i de forma que es tinguin en compte les necessitats pròpies de la seua edat. També tenen dret a un accés ràpid a l’assistència jurídica i a mantenir contacte amb les seues famílies.

ART. 38 PROTECCIÓ CONTRA EL RECLUTAMENT DE NENES I NENS SOLDATS

Els estats es comprometen a respectar les normes del dret internacional humanitari que els siguin aplicats en els conflictes armats i, en especial, les que afecten a infants i adolescents. A més, els estats han d’assegurar que les persones que no han complert 15 anys no participen directament en els conflictes armats, amb el que les forces armades dels estats no podran reclutar nens o nenes menors d’aquesta edat. Igualment, els estats han d’adoptar totes les mesures possibles per assegurar la protecció i la cura dels nens, nenes i adolescents afectats per conflictes armats.

ART. 39 DRET A LA RECUPERACIÓ I REINTEGRACIÓ SOCIAL

Els estats han d’adoptar totes les mesures adients per a promoure la recuperació física i psicològica i la reintegració social de tots els infants i adolescents víctimes de qualsevol forma d’abandonament, explotació o abús; tortura, qualsevol tracte degradant o conflictes armats.

ART. 40 XIQUETES I XIQUETES EN CONFLICTE AMB LA LLEI

Si un xiquet o xiqueta és acusat o declarat culpable de cometre un delicte té dret a ser tractar amb dignitat. Aquest tracte ha de ser d’acord amb l’edat del xiquet o xiqueta, i ha de promoure la seua reintegració en la societat. A més, s’ha de fomentar i enfortir el seu respecte pels Drets Humans i les llibertats fonamentals de totes les persones. Els estats han de garantir, entre d’altres aspectes:

– La presumpció d’innocència del xiquet o xiqueta mentre no es provi la seua culpabilitat conforme a la llei.

– Que serà informat sense demora sobre els càrrecs que pesen en contra seu i que dispondrà d’assitència jurídica en la preparació i presentació de la seua defensa. Els estats han de promoure lleis, autoritats i institucions específiques per als xiquets i xiquetes acusats d’infringir lleis penals. S’establirà una edat mínima abans de la qual els xiquets i xiquetes no tenen capacitat per a infringir les lleis.

Es disposarà de mesures alternatives a l’internament institucional, com programes d’ensenyament i formació professional, assessorament, llibertat vigilada, centres de reforma, etc.

ART. 41 LA LLEI MÉS ADECUADA

Els drets de la infància, a més d’estar recollits en aquesta Convenció, poden estar-ho a les lleis internes d’un Estat i a les lleis internacionals que aquest Estat hagi signat. Als xiquets i xiquetes se’ls aplicarà la llei que els hi sigui més adient i satisfactòria.

ART. 42 DIFUSIÓ DE LA CONVENCIÓ

Els estats es comprometen a donar a conèixer eficaçment la Convenció, tant a persones adultes, com a nens, nenes i adolescents.

ART. 43 CREACIÓ I FUNCIONAMENT DEL COMITÈ DELS DRETS DELS INFANTS

Es crea el Comitè dels Drets dels Infants amb l’objectiu d’avaluar els progressos aconseguits en el compliment de les obligacions preses pels estats en la present Convenció.

ART. 44 INFORMES PER AL COMITÈ

Els estats es comprometen a presentar al Comitè informes sobre les mesures adoptades per al compliment dels drets reconeguts en la Convenció, així com els progressos a l’hora de gaudir d’aquests drets. En el moment que un Estat ratifica la Convenció i entra en vigor, disposa de dos anys per a presentar el primer informe. Després, es presenta un nou informe cada cinc anys.

ART. del 45 al 54:

Articles sobre la relació del Comitè amb altres organismes i sobre aspectes jurídics de la Convenció com la seua ratificació, entrada en vigor i lloc on es diposita l’original d’aquesta llei internacional.

Font: Save the children.